Curset de 2 a 3 hores de durada segons convingui. Ens adaptem als diferents nivells en funció del currículum i segons les necessitats del professorat.

Es fan grups de 25 alumnes aproximadament i a poder ser dos grups en total com a màxim. El curset té dues parts i mentre uns alumnes fan una part els altres fan l’altra. Si resulta que el nombre d’alumnes és proper a 25 llavors tots els alumnes van junts. Cal dir que es facilita als alumnes un quadern de pràctiques per tal de seguir el curset. A les escoles interessades en venir se’ls fa arribar un quadern per tal que puguin treballar la visita abans de venir.

Primera part a l’exterior.

1. Explicació de la importància de la figura de l’observador meteorològic. Avui en dia proliferen arreu de Catalunya moltes estacions automàtiques les quals ens ajuden molt a fer el seguiment de l’atmosfera però continua sent clau la figura de l’observador meteorològic. L’observador pot copsar elements que no poden copsar les estacions automàtiques com: les boires, gebrades, visibilitat, tipus de precipitació, etc... Cal tenir present que observadors meteorològics ho podem ser tots... Ensenyar les estacions automàtiques sense profunditzar
2. Es segueix el llibret de treball

   1. La precipitació: Com es mesura la precipitació. Pluviòmetre i lectura amb la proveta.

   2. Meteors: Fer una lectura dels diferents meteors (pluja, vent, rosada,...) i observar si se’n veu algun. Després de llegir-los són ells que hauran de dir quins s’observen i els anotaran al quadern de treball.

   3. El vent: Què és el vent? Com determinar la direcció sense aparells? Comprovar la direcció amb la bandera de l’observatori i el penell. Fer una ullada a l’escala de Beaufort que mesura la intensitat del vent observant els efectes que produeix en els objectes exteriors.

   4. Orientació sense brúixola: Com orientar-se amb el sol. Com utilitzar un rellotge d’agulles com a brúixola.

   5. Rosa dels vents: Fer una ullada als diferents noms.

   6. El psicròmetre: Explicació de com mesurem la humitat amb dos termòmetres i unes taules. Ells faran la mesura amb el psicròmetre-fona que consisteix en un joc de dos termòmetres iguals, un dels quals està en contacte amb aigua, i que els fem girar amb un cordill. Després hauran de trobar quina és la humitat relativa de l’aire a partir dels valors dels dos termòmetres. El concepte d’humitat relativa de l’aire és complicat explicar-lo, a dins amb algun experiment ja ho explicarem una mica millor.

   7. Els núvols: El concepte del núvol es treballarà a dins amb un petit experiment. A fora consisteix en fer una visió general de com es classifiquen i veure els gèneres de núvols segons la classificació internacional a la vegada que poden veure la forma amb un petit dibuix. Aquí la part pràctica seria que observessin els núvols que hi ha i anotessin els seu nom. També es treballen les octes de cel cobert.

   8. Visibilitat a distància: A partir d’uns punts geogràfics amb distàncies conegudes es pot saber la visibilitat en km des del nostre punt d’observació. Ells tindran un dibuix amb els punts geogràfics i les distàncies i podran determinar la visibilitat en km. (Aquest apartat es pot suprimir si creieu que pot ser massa complicat o que no ens dóna temps).

   9. Estat del terreny: El fenòmens de precipitació recents modifiquen el terreny. En aquest apartat tenen una taula amb diferents símbols (el sec, el moll, l’entollat, el nevat, etc...) i el que han de fer és observar com es troba el terreny al voltant de l’observatori i anotar-ho en el quadern de treball.

A l’acabar de fer totes les explicacions se’ls deixa uns minuts per que acabin de fer les anotacions que els faltin al quadern de treball

Segona part a l’interior.

A l’entrar a dins de l’observatori els alumnes poden veure fotografies dels diferents tipus de núvols. A continuació s’observen imatges dels satèl·lit Meteosat i NOAA.

Acte seguit després d’ensenyar en un minut les diferents parts de la caseta passem al laboratori on prendran part d’unes petites pràctiques. Aquests petits experiments tenen l’objectiu de fer més entenedor la física que ens envolta, de fer més entenedora la natura.

Experiments proposats:

1. Cicle de l’aigua: evaporació, condensació, formació del núvol i precipitació. Comentaris: L’aigua s’evapora a qualsevol temperatura, a més temperatura més evaporació. El sol facilita l’evaporació de l’aigua que hi ha en superfície que és l’aliment dels núvols, sense aigua no hi ha núvols. Aquesta aigua evaporada es torna invisible a l’ull humà donat que està en estat gasós, al refredar-se es condensa tornant a l’estat líquid. (Aquí podem repassar els estats de l’aigua). Normalment a més altura fa més fred, per lo tant quan l’aire ascendeix, es refreda i pot formar un núvol al condensar-se l’aigua que conté l’aire (no sempre ascendeix). Després de formar-se el núvol si les gotes agafen un tamany prou gran cauen. Aquí es pot introduir el concepte d’humitat.

2. Punt d’ebullició. Aprofitant que haurem fet bullir aigua poden comprovar amb un termòmetre que quan escalfem l’aigua la temperatura puja fins els 100ºC llavors bull i no puja més encara que augmentem la flama

3. Càrregues elèctriques. Experiment molt senzill on es comprova que al fregar alguns cossos aquests atreuen d’altres, com boles de porexpan. Amb aquest experiment es comprova com amb el fregament obtenim càrregues elèctriques algunes vegades i ho comparem amb el que passa a l’atmosfera.... hi ha moltes càrregues fins que salta una xispa (llamp i llampec). També s’explica la diferència entre llamp i llampec

4. El so. Els so viatja més a poc a poc que la llum i per això veiem primer el llamp i després escoltem el tro. El so però necessita un medi per desplaçar-se, en el nostre cas és l’aire. Si no hi hagués aire el so no es desplaçaria i no sentiríem res. En aquest experiment es comprova com al treure una part de l’aire de dins d’un recipient amb una bomba de buit un despertador fa menys soroll que quan si té tot l’aire

5. La pressió atmosfèrica. Aquí es realitzen diferents experiments on es comprova l’existència de la pressió atmosfèrica. Al principi es realitza un petit experiment on es veu com la pressió que ens fa l’atmosfera es capaç d’aguantar un got ple d’aigua cap per avall amb un sol paper